Sant Miquel de la Guardia

Hoy nos hemos encaminado por la coromina hacia la font deTarrés y desde alli hacia la urbanización el Vicents para hacer una parada en la ermita de San Miquel de la Guardia

Llocs d'interès

Església de Sant Miquel de Guàrdia

L’església de Sant Miquel de la Guàrdia és documentada des de l’any 1012.
Està situada sobre un meandre del riu Ter al lloc anomenat La Guàrdia, molt a prop de l’actual nucli residencial del Vicenç de les Masies de Roda.

Història
L’església de Sant Miquel de la Guàrdia durant alguns segles fou una petita parròquia independent per passar a sufragània de Sant Pere de Roda, si bé depenia del monestir de Sant Pere de Casserres, la qual cosa motivà algun conflicte.
L’església és documentada des de l’any 1012, mentre que el lloc de la Guàrdia ho era des del 927.
Abans del 1050 ja figurava com a parròquia, però aquesta condició la deixà abans del 1330, ja que aquest any ja consta que no n’era. Abans, el 1116, el bisbe de Vic, Ramon Gausfred, l’havia donada al monestir de Sant Pere de Casserres. Però el rector de Roda, al qual degué vincular-se, en perdre la categoria de parròquia en qualitat de sufragània, tingué problemes amb l’esmentat monestir, la qual cosa motivà que el 1435 Sant Pere de Casserres denunciés unes usurpacions de drets que el rector de Roda realitzava a l’església de Sant Miquel de la Guàrdia.
De l’edifici antic no queda cap vestigi ja que el 1786 fou refet totalment.
Actualment, a nivell de jurisdicció eclesiàstica depèn de l’església parroquial de Sant Pere i del seu rector 

Església orientada a la manera romànica, amb la façana vers ponent. És de planta rectangular, amb una capella annexionada a la part dreta. També hi ha un campanar annexionat de planta quadrada i cobert a quatre aigües i al mur s'obren finestres.A la façana hi ha un òcul i el portal de pedra picada. Les parets són arrebossades i pintades de blanc. Els elements de ressalt són de pedra vista.

A la part esquerra de l'església, on hi havia l'antic cementiri, que fou traslladat als anys 60, encara s'hi conserven les tombes dels antics propietaris. El cementiri actual es troba a llevant de l'església

Puente nuevo de Camprodom

• Puente nuevo

Construido sobre el río Ter hacia el s. XII, con modificaciones en los XVI y XVII, permitía el acceso a la villa y formaba parte de la vía que conducía hacia la Cerdaña.

El Puente nuevo.

• 
  

Santa Coloma de Fito

Santa Coloma de Fito

Es una iglesia de dos naves rectangulares, una más larga que la otra, y adosada a otro edificio por uno de sus lados cortos. La nave del lado norte es más antigua que la del lado sur. La nave norte está cubierta con bóveda de cañón hecha con losas dispuestas en forma de pliego de libro y la sur tiene bóveda de cañón ligeramente apuntada y con un arco toral . La bóveda de la nave sur sustituye una anterior que era de cañón rebasada , en esta nave se conservan restos pinturas murales románicas.

Las dos naves terminan en dos ábsides semicirculares. El ábside de mediodía está construido en opus spicatum y tiene restos de pinturas murales de tipo geométrico. También es visible una puerta que antiguamente daba paso a la sacristía , pero esta fue derribada a finales del siglo XX.

En la fachada sur se abre la puerta de entrada al templo que está formada por dos arcos de medio punto en gradación.

A los pies de la nave norte se encuentra el campanario que es de planta cuadrangular, se eleva dos pisos por encima del tejado de la iglesia y está coronada por un tejado piramidal. En el primer piso se abre, en cada cara, una ventana de arco de medio punto rebasado y el segundo piso ventanas geminadas. Este segundo piso, que corresponde a una ampliación que se hizo en el siglo XII, está decorado con arcos ciegos en la parte superior.

Se conserva una copia del siglo XIII del acta de consagración y dotación de la iglesia hecha por Guillermo de Moles. El 29 de enero de 948, el obispo Gotmar de Girona consagró la iglesia que fue dotada de tierras y viñas y de los diezmos, las primicias y las oblaciones de la villa de Fitor y los pueblos de Calvos, Quinciana, Castillo, Canet y Vilanova.

Santa Coloma de Fitor es mencionada en varios documentos como las Rationes decimarum los años 1279 y 1280 y en los nomenclátor diocesanos de finales del siglo XIV.

En 1984 se derribaron la sacristía y el cementerio. En 1985, la diputación de Girona y la Generalitat restauraron la iglesia

Este camino lo hicimos desde Vall-Llobrega en coche pues nuestra compañía ha sido la de dos niños pequeños que aunque muy grata nos impidió hacer  el camino  a pie 

L'ajuda Els Hostalets de Balenya

Hoy después de una temporada sin acercarme por este blog nos hemos encaminanado al  santuari de l'ajuda del cual os pongo una reseña 
El Santuari de la Verge de l'Ajuda és una església situada als afores de Balenyà, a la comarca d'Osona.

El santuari, situat a 1,5 km a l'est del poble, és el monument més estimat pels habitants de Balenyà. En aquesta església hi ha una barreja d'estils que s'han anat incorporant al llarg del temps. Hi ha mostres del romànic, en bona part del campanar o de la façana, gòtic en el pis de les campanes, barroc o modernisme en les pintures que decoren l'altar major. Aquesta barreja d'estils és deguda al fet que l'església s'ha anat completant al llarg de la història. La Verge actual és la reconstrucció de l'antiga imatge destruïda pels francesos. Actualment tot el conjunt es troba en procés de restauració.

Cami de Sant Jaume i Tornada coromina

Cami de Puig Agut